En un futur no molt llunya, la crisi financera que sacseja Europa obliga a l’Estat Espanyol a desprendre’s del seu patrimoni artístic. Davant la possibilitat de vendre Las Meninas, se li encarrega a una afamada monja copista realitzar una rèplica exacta de l’original.

La Tertulia Flamenca de L’Hospitalet organitza la final de la 20a edició del Certamen Internacional de Guitarra Flamenca Ciutat de L’Hospitalet, un esdeveniment en que participaran guitarristes de diferents llocs de l’estat i d’altres nacionalitats que interpretaran els millors tocs i la millor tècnica de la guitarra flamenca.

Un grup d’excompanyes d’escola es reuneixen 30 anys després per recordar els temps passats. Entre al·leluies i boles xineses es desencadenen les històries, totes ben rocambolesques, vis¬cudes per cadascuna d’elles.

Si respectes a l’altre tal i com és, per molt diferent que sigui, t’hi acabaràs comunicant.
L’home sense veu parla de com una dona aconsegueix endinsar-se en l’univers d’un noi amb autisme per connectar-hi. Parla de la sensació que es té quan algú molt tancat en ell mateix et dóna “permís” per entrar al seu món. Te’l dóna amb un somriure o una mirada. I la percepció d’aquest gest és valuosa per a la persona que el fa i per a la persona que el rep. I aquest moment és de gran qualitat comunicativa. (Clàudia Cedó).

I si ara, simplement, ho deixéssim estar? Hem travessat el país en cotxe innumerables vegades, hem actuat a locals ruïnosos, hem mantingut llargues i pesades converses amb empresaris indesitjables i ens hem deixat la pell en cada concert; hem renunciat a amics, a aficions i a estones d’oci, hem regalat les nostres vacances, les nostres hores de son, hem deixat de fer viatges; ho hem donat literalment tot per aconseguir el nostre somni. Però avui tenim 37 anys i poc a poc comencem a adonar-nos que la vida que havíem somiat no té res a veure amb aquesta. Aleshores per què no ho deixem estar? Simplement, per què no ens acomiadem amb un últim gran concert i ho deixem estar?

Blaumut gira amb el seu nou disc d’estudi sota el braç, “Equilibri”. Després de l’èxit de “El Turista” i la confirmació amb el disc “El primer arbre del bosc”, aquest nou treball recull 13 cançons que acaben de donar vida a un univers propi i recognoscible, marcat per unes lletres molt emotives, dotades d’una forta càrrega evocadora i una música elegant a tall de pop-folk i impregnada de tocs clàssics. Les cançons continuen mostrant optimisme, imaginació, calma i imatges poètiques que sorgeixen de la ploma del seu cantant i compositor, Xavi de la Iglesia.

Amb El Rey, van radiografiar la Transició. Ara viatgen una mica més enrere, a 1939, per posar l’ull en la història del poder econòmic d’aquest país. Qui governa a Espanya? En quina mesura el poder polític se subordina o no a l’econòmic? Aquestes són algunes de les preguntes que estan a l'origen de Masacre.

Claudia Victoria Poblete Hlaczik és una enginyera de sistemes, aficionada a la ciència-ficció, que viu a Buenos Aires. Amb vint-i-dos anys, va descobrir que era filla de desapareguts de la dictadura i que havia viscut amb uns pares que, de fet, no eren els seus. El seu cas va marcar un punt d’inflexió a l’Argentina, ja que va suposar el principi del final de la impunitat dels comandaments militars.

El nou disc de Marwan veurà la llum de la mà de la discogràfica Sony Music el proper 1 de setembre, produït per Tato Latorre. La gravació s’ha fet al llarg del mes d’abril. 11 cançons per tornar a gaudir del cantautor madrileny. El Teatre Joventut acull la presentació del disc en el marc del Festival Acròbates. Una nit màgica per als amants de la música i poesia.

El panorama creatiu de la dansa a Catalunya ofereix una gran riquesa i diversitat de companyies i creadors que gaudeixen de reconeixement nacional i internacional. Per tal de visibilitzar, compartir i apropar a públics més amplis els creadors del país, el Pla d’Impuls de la Dansa, impulsat per la Generalitat de Catalunya, ha produït aquest espectacle que es podrà veure a diferents teatres municipals del territori.

Des del 26 de febrer de 1993 les sabates gegants i els nassos vermells de Pallassos Sense Fronteres viatgen pel món amb l'objectiu de retornar l'alegria en aquells indrets castigats pels conflictes bèl•lics i els desastres naturals.

Art, el text de Yasmina Reza que, des de l'estrena el 1994, s’ha convertit en un fenomen internacional de públic i crítica, és una comèdia intel•ligent sobre l’amistat. També és un immillorable vehicle de lluïment per a un trio de grans actors: Pere Arquillué, Francesc Orella i Lluís Villanueva. Un quadre en blanc posarà a prova una llarga relació entre tres homes que semblava impossible de trencar.

Paulus Schäfer, un dels guitarristes del moment convida a tocar amb el seu trio al violinista Tim Kilphius i al guitarrista Mozes Rosenberg. Schäfer, nascut en una comunitat gitana holandesa arriba amb la seva virtuositat al Festival Django L’H. Kilphius mesclant sonoritat clàssica amb la música gitana és considerat per molts l'hereu de Stephane Grappelli. I Mozes Rosenberg, enèrgic i elegant guitarrista de la nissaga Rosenberg suma el bagatge musical tradicional característic del jazz manouche holandès.

Convertit en una icona de la lluita per la veritat i la llibertat, internacionalista i ambaixador de la poesia arreu del món, Paco Ibáñez ofereix un concert que  és una proposta d’amor, llibertat i dignitat, un símbol de la resistència davant la injustícia, la violència i l’horror, una crítica nua i directa contra els successius enemics de l’emancipació individual i social.

Es van tornar invisibles, tan acostumats ja estem a veure'ls, dormitant als vestíbuls de les estacions i aeroports, remenant en els contenidors d'escombraries, fent cua als menjadors benèfics... Els veiem tan llunyans i amb prou feines la quantitat d'una mensualitat ens separa d'ells. Els llançats per la borda de les seves destinacions, els nàufrags en la foscor d'un món hostil.

Màgia i fantasia són els principals ingredients d’aquest ballet amb música de Txaikovski basat en un conte d’Alexandre Dumas que revisa i dulcifica la història d’E.T.A Hoffmann El trencanous i el rei dels ratolins.

Amb el bagatge de l’experiència i amb la “solvència contrastada” de l’espectacle Concerto a Tempo d’Umore, a Desconcerto es fa un pas més enllà per apropar i endinsar al gran públic en la música clàssica a través d’una experiència única, híbrida, fruit de l’encreuament impossible del ritme i l’expressivitat del teatre gestual, la delicadesa dels autors clàssics i la dificultat de la seva interpretació, amb virtuosisme, imaginació i riures.