Han passat 30 anys, centenars de concerts i més de 13 discos, i l’esperit combatiu que els va fer néixer es manté intacte. Ara, per celebrar aquest aniversari, el grup liderat per Francesc Ribera “Titot” i el músic i productor David Rosell, torna amb un recital molt especial, pensat per a les distàncies curtes, amb què proposen un recorregut per les tres dècades de música, història i compromís col·lectius, acompanyats de convidats molt especials.

El llarg dinar de Nadal és un espectacle que proposa un joc teatral singular. Un fantàstic text que juga de manera molt particular amb el pas del temps. Amb un original mecanisme de concentració i acceleració, l’espectador veurà com passen per davant dels seus ulls quatre generacions d’una mateixa família, a través de 90 dinars de Nadal, en poc més de 60 minuts de funció i sense cap tall.

La Marina Rossell, en aquest nou disc, "300 crits", segueix la seva ruta natural, avançant en la recerca de les cançons de la resistència. Quines cançons crea França després de l’ocupació? I es troba amb “Sous le ciel de Paris” (Sota el cel de París), “Avec le temps” (El temps se’n va) de Léo Ferrer, “J’attendrai” (Jo t’esperaré), “Je ne regrette rien” (No me’n penedeixo de res), d’Edith Piaf… Cançons que neixen de la necessitat de sobreviure als temps maleïts, cançons que sempre ens commouen, i que han acompanyat generacions.

Historias extraordinarias és el nou espectacle en forma de recorregut per les genuïnes pàgines de contes i relats fascinants en els que La Mondragón ens ha introduït durant més de quaranta anys. Un viatge que el mateix Gurruchaga defineix com divertit, terrorífic, nostàlgic, vitalista, teatral i musical.

París està immersa en el caos. Diverses bombes han esclatat i han provocat desenes de morts. La ciutat està encerclada. Els carrers tallats. El transport públic no funciona. Enfront al col·lapse, veïns del centre de la ciutat conviden a les seves cases els qui han quedat atrapats. Julie també ofereix el seu apartament. Quan obre la porta es troba amb un jove que l'enfronta als seus prejudicis.

Edouard Louis i Eddy Bellegueule són la mateixa persona i no ho són. Para acabar con Eddy Bellegueule, és la historia d’una transformació, la del nen peculiar que ha de sobreviure en un entorn de violència, masclisme, pobresa i homofòbia, en el que té la mala sort de néixer. El nen sensible i inquiet que ha d’amagar el seu veritable jo per ser acceptat.

Una teràpia integral és una comèdia que posa en qüestió la nostra necessitat de creure en alguna cosa. El retrat d’una societat que presumeix d’haver matat la religió però que té encara la necessitat obsessiva de tenir fe en alguna cosa. Fe en alguna cosa que ens ajudi a trobar sentit a les nostres caòtiques vides, encara que s’aferrin a allò que sembla del tot absurd.

Ni tú, ni vos, no és només un disc de dos músics que col·laboren. Va una mica més enllà col·locant al públic com un voyeur privilegiat d’una correspondència artística privada entre dos col·legues. Dos cantautors, dos escriptors, però per sobre de tot, dos amics que comencen un diàleg en forma de cançons, 14 temes amb un fil conductor comú però que es presenten com una conversa. De fet, així va arrancar aquesta ventura. Un componia una cançó que inspirava la següent.

Sés, Maria Xosé Silvar, cantautora gallega de trajectòria imparable. Un autèntic fenomen underground que basa el seu èxit en el seu carisma i un discurs valent, contundent i directe que la converteix en un altaveu en defensa de tot allò en què cal creure. Liberar as arterias, és el seu darrer treball discogràfic amb el que segueix evolucionant el particular so que l’ha consagrat.

La bellesa és inaprehensible. Exigeix un acte incommensurable d’amor i d’odi. La bellesa és com la bondat, la desitges desesperadament fins que se t’acosta massa. Llavors embruta, esguita i et taca… I tu, blanc i asèptic, desesperat i sol, només vols fer-la callar.

Quinzena Metropolitana de Dansa

En el marc del festival Barnasants volem celebrar la vida i obra d’aquest magnífic artista, sempre coherent i compromès amb les millors causes, i compartir amb el públic un dels artistes referent de la cultura que es mulla des de la valentia, el talent i la bellesa.

Lasala
FIGHT
Companyia basca centrada en la generació d’un llenguatge físic i una estètica actual. Aquesta peça es basa en la relació que l’ésser humà té amb la lluita, un vincle primitiu present de de l’inici dels temps.

Marea Danza
RODA
Premi MAX 2020 Millor Coreografia.
Roda és una peça coreogràfica amb la que Marea Danza recupera el folclor valencià i l’apropa a la creació contemporània.

Quinzena Metropolitana de Dansa

Elektra.25, recupera el millor de la posada en escena d’un dels grans muntatges teatrals del teatre andalús de les darreres dècades. La primera versió, de fa 25 anys, va ser nominada Premi al millor espectacle andalús. En aquesta nova versió, Atalaya recupera l’essència inicial introduint canvis importants i aportacions que potencien encara més el seu valor.

Lorena Nogal
ELOGI DE LA FISSURA

Un treball meticulós, delicat, sense ornaments, que parteix de l’ombra i la fragilitat i va cap a la bellesa de la fissura. Una bellesa que emergeix de l’acceptació de la imperfecció, l’asimetria i el soroll que es dipositen en un cos fluix, vulnerable i desestructurat.

Cia. LaSADCUM
THE LESSON

Com ens comportem en l’era post internet? Ens ho expliquen Guillem Jiménez i Vera Palomino en una experiència que combina la dansa i les tecnologies audiovisuals. Mitjançant una mena de found footage coreogràfic, omplen l’espectacle d’un material audiovisual que és tan protagonista com la mateixa parella d’artistes que firmen l’espectacle.

Quinzena Metropolitana de Dansa

Som dos homes madurs, performers, directors, pares, mestres, emocionals, viatjats, cremats, cansats i apassionats. Sempre rodejats de persones que busquen trobar una intimitat en escena, per compartir el passat i viure el moment de la nostra respiració, del cor, de les pors i els desitjos, perdent el nord, en equilibris precaris i sentint-nos emmanillats, sempre jugant amb els nostres cossos que van acumulant cicatrius i plaers.

Quinzena Metropolitana de Dansa

Quatre dones i un espai buit minat d’obstacles i fronteres invisibles, d’odis irracionals i de prejudicis. Van haver de deixar la seua terra d’origen i el país d’arribada les rebutja. L’espai s’ha convertit en un no-espai. Elles el transiten buscant el seu lloc. Un lloc on poder viure, on arrelar, un lloc al qual anomenar «llar». Només demanen això i lluitaran per aconseguir-ho.

Quinzena Metropolitana de Dansa

Hiroaki Umeda és un coreògraf i artista multi disciplinar reconegut com una de les principals figures de l’escena artística de vanguardia japonesa. L’ús de les arts digitals, com el mapping, la projecció i el disseny d’il·luminació eleven les seves creacions a altures que en rares ocasions es veuen al mon de la dansa.

Quinzena Metropolitana de Dansa

Seremos, és un viatge d’autodescobriment. Com expressa el periodista Manuel Jabois a la seva biografia “Por ahí se entienden estas trece canciones que levantan un corpus extraordinario, el de un poeta en estado de gracia que se sacude las contradicciones y destruye los clichés en donde los prejuicios más perezosos lo incluyen”

La commemoració d'una batalla oblidada reuneix les minses restes d'una tropa. A penes es distingeixen ja d'aquells fantasmes que evoquen, els que van quedar sepultats juntament amb la por i la glòria, en les trinxeres. Es diria definitivament vençuts pel temps, derrotats per les hostilitats del destí, no obstant això, no han abandonat l'esperança de realitzar una última gesta gloriosa.

Una sàtira grotesca sobre la successió d’una reina, l’afany de poder i la mísera corrupció humana. Després d'una vida de triomfs que l'han portat a convertir-se en la sobirana més temuda i poderosa de la cristiandat, la reina Isabel I viu els seus últims dies sense saber qui la succeirà al tron i donarà continuïtat al seu gran projecte.

Amb dues dècades de trajectòria, el cantautor Nacho Vegas és una de les veus de referència en l'àmbit de les músiques populars i la cançó com a eina social i política. Durant els primer dies de 2022 veu la llum el seu desè disc, amb sons i ritmes totalment nous en la seva trajectòria. El disc portarà l’asturià per fer una llarga gira per tota la geografia i farà cap al Barnasants.

Mikis Theodorakis representa la gran revolució de l'escena musical grega del segle XX, apropant la gran poesia de la Grècia moderna a una immensa majoria de públic a través de la música d'arrel popular i de gran qualitat artística. El Barnasants el recorda amb aquest homenatge on alguns artistes referencials s’afegiran al públic assistent a la vetllada, per a reivindicar l'obra i figura d'un dels grans mestres de la història de la música contemporània.

Mare de sucre és la història d’una noia amb discapacitat intel·lectual que vol ser mare i ha de confrontar-se amb la incomprensió de la seva comunitat. L'obra reflexiona sobre el tracte que estem donant com a societat a les persones amb diversitat funcional. L’assimilació de la jurisdicció dels seus cossos, la sobreprotecció com a excusa per a l’arrabassament de la seva llibertat de decisió.

Un grup d'amics organitzen periòdicament un “sopar dels idiotes”, en què conviden persones aparentment estúpides per pura diversió. L'experiència s'estronca el dia que un dels amics pateix un atac de lumbàlgia i s'enfronta cara a cara amb les vivències i les reflexions personals del més idiota, per acabar-se adonant que ell també forma part d'aquesta raça.

Maria Peláe suma centenars de milers de reproduccions en les plataformes de streaming, i les seves noves cançons la confirmen com l´artista més prometedora en la fusió de pop, hip hop, cobla i inflexions aflamencades. Ha trobat el punt exacte entre saler, desvergonyiment, comentari costumista i crítica social, i aquesta barreja explosiva també la porta amb encert als seus concerts, que són la trobada feliç entre art i gresca.

Obra mestra absoluta del ballet romàntic, ambientada en un entorn camperol a Alemanya a l’època medieval. La història que narra està inspirada en l’obra “De l’Allemagne” que Heinrich Heine havia escrit en 1835. Ballet en 2 actes estrenat a Paris en 1841. Interpretada per ballarins del curs de formació del Centre de Dansa de Catalunya.