Joan Dausà publica Ara Som Gegants després de tres anys de silenci discogràfic. Un treball que celebra la vida tal i com és: intensa, reflexiva i il·lusionant. No cal ser gran per ser gegant. Només cal confiar en la vida. Tots hem estat gegants alguna vegada. I ho tornarem a ser.

Cada pas que hem fet, cada minut que ha passat, només ha servit per empitjorar-ho tot. Si la vida és només això... de què serveix? És millor morir abans que el temps ens devori. Ja ho havia sentit altres vegades, però mai com aquesta nit. Hi ha un gran diable a l'univers i l'anomenem temps...

Durant anys, dècades, segles, hem aplaudit actors, actrius, dramatúrgies, escenografies, directors... però ens hem oblidat d’una peça clau del teatre: el públic. Quim Masferrer pensa que ha arribat l’hora de fer un homenatge al públic en un espectacle únic i impossible de repetir perquè el públic n’és el protagonista. Un protagonista, o millor dit: molts protagonistes, que escriuran l’argument d’aquesta experiència.

El pallasso busca i gairebé sempre troba, les fissures en la raó i en els seus semblants. El savi tremola, quan riu. Perquè sovint la matèria del riure, la vida de l’home, és feta de tristesa, afirmava Baudelaire. Quan els pallassos són capaços de les lletres fer-ne números i de vestir els fets de nuesa, la llibertat n’és la seva presó.

Antonia Santiago Amador “La Chana” neix a L’Hospitalet el 1946. És una artista creadora genial, autodidacta i irrepetible. Ha tingut dos etapes d’esplendor professional: una entre 1966 fins 1980 i una altre entre 1985 i 1991; ambdues interrompudes per un període de cinc anys de silenci artístic. Ara tenim la oportunitat de gaudir de nou del seu talent.

Dos antics amics es retroben després de vint anys. Quan eren joves, presentaven plegats un programa radiofònic d’humor. Ara un d’ells ja ha triomfat com a humorista però l’altre ha fracassat com a periodista. Els dos fan una juguesca al voltant d’un tema que els apassiona: els límits de l’humor. Serà capaç el periodista de fer la broma més forta que pugui imaginar a la seva dona?

Sis dones del poblat de barraques sevillà, el més gran i antic d’Europa, reinterpreten el clàssic “Fuenteovejuna” després de la revolució que va suposar la seva primera experiència de teatre comunitari amb “La casa de Bernarda Alba”. Semblava impensable escapar d’aquest parc temàtic de misèria, però ja fa quasi 10 anys que el teatre va servir de salvaconducte per a un grapat de gitanes de El Vacie per visibilitzar i amplificar el crit d’uns veïns que exigeixen dignitat.

Niño de Elche és l'enfant terrible del nou flamenc. Radical i avantguardista fins a límits insospitats, Francisco Contreras ha extasiat públics com els del Sónar mesclant poesia, música i performance i coquetejant amb el rock o l´electrònica. Amb Voces del extremo (2015), el cantaor va aconseguir allò tan difícil de posar d´acord públic i crítica i des d´aleshores no ha parat d´experimentar. Ara, el d´Elx presenta Antología del cante flamenco heterodoxo, sota la direcció de Pedro G. Romero i la producció de Raül Fernández Refree, on conviuen influències musicals aparentment tan allunyades les unes de les altres com Xostakóvitx, Tim Buckley i Mikel Laboa, amb textos d´Antonio Machado, Lafargue i San Juan de la Cruz. Esteu preparats?

Un tret al cap s’apropa al gènere del thriller periodístic sense renunciar a l’humor a la dimensió íntima dels personatges. Una periodista acomiadada, una víctima que demana insistentment que es faci públic el seu cas. I una dona (la germana de la periodista) que només vol gaudir dels darrers anys de la seva vida en plenitud. Entre les tres es crea un triangle en el que tot allò que és tant difícil de dir és justament el que els permetrà sortir del carreró sense sortida on han anat a parar.

Café La Tranquilitat, avinguda del paral·lel, Barcelona anys 20 del segle passat. Un indigent s’apropa a una taula i demana una moneda a un home. Aquest treu una pistola de la jaqueta, la posa a la ma de l’indigent i li diu: “Ves al banc i agafa tot allò que necessitis. Es teu”.

Qui no s’ha preguntat mai quin llibre s’enduria en una illa deserta? En ple hivern i sense més combustible per cremar, la pregunta que es formulen els tres personatges dins d’un pis amenaçat per les bombes i els trets dels franctiradors és tan o més perversa: quin llibre és prou valuós per sacrificar un instant més d’escalfor? Sols cal tibar del fil perquè les grans preguntes emergeixin de seguida: quant val la cultura? Els principis cauen quan rau la supervivència? Val la pena viure si perdem la humanitat i ens convertim en bèsties?

El tècnic d’una multinacional minera es enviat a Sudamèrica per a negociar la instal·lació d’una explotació d’or. Aquest fet modifica la realitat de la comunitat local. Les ambicions, oportunitats i conseqüències de la implantació de la mina marquen el futur del poble i les relacions entre veïns.
.

L’espectacle Como hace 3.000 años ens proposa un passeig basat en una selecció de poemes amb els quals l’actor argentí s’identifica plenament. La proposta d’Héctor Alterio és summament original ja que no diu els poemes d’una forma clàssica sinó que els interpreta, d’aquesta manera no és la mètrica o la melodia les que marquen el camí sinó la interpretació, no busca l’essència sinó l’actuació.

El Festival Django L’H presenta The Django Orchestra, una formació inèdita que s’estrena al Teatre Joventut de L’Hospitalet. Amb més de 25 músics a l’escenari, interpretaran composicions del gran Django Reinhardt, arranjades especialment per l’ocasió pel Sergi Vergès. Conduïnt aquest projecte es troba l’Albert Bello, músic hospitalenc, referent del jazz manouche al nostre país. Acompanyat del violinista Oriol Saña, ens aproparan a la música dels mestres Django i Grappelli.

Rafa Pons ha escollit L’Hospitalet, ciutat fetitxe per a l’artista barceloní, per presentar en exclusiva el seu nou disc, del que només sabem fins al moment que significarà un gir nou a la seva carrera artística. Envoltat de tota la seva banda, la cita serà al Teatre Joventut nou anys després de trencar-se el peu en el mateix escenari. Emoció garantida!

A partir d’un realisme cru, l’obra aborda interrogants i conflictes universals de l’ésser com són el valor de la llibertat, el desgast propi de les relacions interpersonals o els manaments que s’acumulen al llarg d’una vida. La peça transcorre en torn del vincle entre dos matrimonis d’adults, que transformaran un diumenge tranquil i rutinari en un obscur caos on les misèries més profundes de cada individu surten a la llum.

Màgia i fantasia són els principals ingredients d’aquest ballet amb música de Txaikovski basat en un conte d’Alexandre Dumas que revisa i dulcifica la història d’E.T.A Hoffmann El trencanous i el rei dels ratolins.

El Teatre Joventut  tanca la temporada 2018 amb el tradicional concert de Nadal am un programa de cors d’òpera i nadales amb la presència de Cor Adinoi, Coral Heura, Cor Creixent, Coral Elisard Sala, Coral Xalesta. La recaptació del concert es destinarà a les investigacions que porta a terme l'IDIBELL.