Cruces transita el flamenc desgranant la dramatúrgia de la seva posada en escena. Un plantejament de trobades asimètriques entre ball, cant, toque i percussió, permetent jerarquitzar les estructures jeràrquiques que regeixen tradicionalment els codis del flamenc.

Crisálida és la primera part d'una trilogia que des d’Antes Collado estan articulant entorn a la relació entre el paisatge i el cos humà, i l'eterna pregunta (occidental) de la naturalesa del que és humà.

Una celebració familiar destapa un laberint de secrets enterrats. Secrets del cor. Records distanciats pel temps. Què som? Què hem fet? De què tenim por? Per respondre a aquestes preguntes, un pare recorre a fets del passat, molts dels quals ni tan sols van succeir.

Aquest és un projecte inspirat en l’escultura neoclàssica de Les Tres gràcies d’Antonio Canova, referent universal de la bellesa, les proporcions i la mesura. A l’escenari quatre ballarins construeixen un joc entre la realitat i la ficció que qüestiona els cànons de bellesa.

Viatge iniciàtic, poètic i lúdic per endinsar-nos en el món de la fascinant pintora de la Generació del 27 Maruja Mallo. La seva variada obra, plena de simbolismes surrealistes i desproporcions, és el vehicle idoni per connectar amb l'imaginari dels infants. Què millor doncs que transformar-la en moviment per a crear un espectacle sorprenent i visual que desperti la creativitat dels més petits.

Aquest disc Ruibal, va ser escrit i composat durant els mesos més durs del confinament (març –maig de 2020) i  més  que caure en la tristesa i la melancolia previsible, s’ha centrat en una obra completíssima plena de maduresa i frescura.

Diuen les cròniques que el vell Lear desitja conèixer el grau d’afecte de les seves tres filles per designar successora a aquella que més l’estimi. Dues es desfan amb lloances i la més petita diu que l’estima com un pare i prou. Li semblà massa poc al rei i la va castigar.

Barnasants homenatja en vida al pioner i avantguarda de la Cançó al País Valencià. Al capdavant dels 4Z, Lluís Miquel cantava en català a començaments dels seixanta.

Martin acaba de guanyar el premi Pritzker, considerat el Nobel d'arquitectura i té l'encàrrec culminant de la seva carrera, la creació d'una ciutat sencera al bell mig del desert. A més, gaudeix d'una vida envejable, al costat de la seva esposa Stevie, una dona intel·ligent, atractiva i espàtica, i el seu fill Billy, un jove sensible que mira els seus pares amb una admiració inqüestionable. Són una família nord-americana perfecta, d'esquerres, harmoniosa i triomfadora.

La reconeguda escriptora Isabel Chacón, compleix avui 80 anys. La flamant guanyadora del Premi Planeta, què no va poder recollir en persona per l’agarofobia que pateix, celebra avul el seu aniversari sense cap tipus d’acte públic, ni familiar, com ja és habitual els darrers anys.

De què parlem mentre no parlem de tota aquesta merda és una auca ecologista, un fals documental, una cursa desesperada entre escales i replans, una comunitat enfrontada al terrible repte d’organitzar-se abans que l’aigua els arribi al coll.

Aquest concert serà una revisió del repertori brassenià en clau femenina.

alCANTARaMANUEL, neix per amor a l’obra del poeta Manuel Alcántara, per la meva absoluta connexió amb el lirisme i el caràcter tan íntim dels seus poemes i amb el desig de ser, única i respectuosament, allò que Manuel cantaria si en lloc d’explicar cantes la seva vida (Mayte Martín).

Obra mestra absoluta del ballet romàntic, està ambientada en un entorn camperol a Alemanya a l’època medieval. Una bella i fràgil jove Giselle mor després de patir un desengany amorós. En morir “donzella” es convertirà en un esperit nocturn del bosc, una Willi.

El protagonista d’aquesta història és una actor que ha trobat finalment un bon començament per a una peça teatral basada en el seu admirat poeta Robert Walser, en la que està treballant.

Cecilia ens convida a silenciar els intermediaris, ja siguin mediàtics, culturals, polítics, familiars o religiosos, per preguntar-nos qui som, què pensem, quin és el nostre desig més profund, aquell que fonamenta i dóna coherència a la nostra llibertat personal.