Màgia i fantasia són els principals ingredients d’aquest ballet amb música de Txaikovski, basat en un conte d’Alexandre Dumas, que revisa i dulcifica la història d’E.T.A Hoffmann El trencanous i el rei dels ratolins.

El Teatre Joventut us desitja Bones Festes, i ho fa amb aquest tradicional concert de valsos i danses a càrrec de l’Orquestra Simfònica del Vallès.

Barris en Dansa és un projecte de dansa social (comunitari) liderat per Álvaro de la Peña, de la companyia de dansa Iliacán. El coreògraf i soci fundador de La Caldera va rebre el Premi Ciutat de Barcelona 2012 en la categoria de dansa per aquest treball coreogràfic professional, pedagògic i social. El projecte posa en escena participants de totes les edats i condicions de diversos indrets.

Santiago Rusiñol (1861-1931), nascut en el si de la burgesia catalana, simbolitza una personalitat intensa i complexa, amb una visió melancòlica, amarga i desencantada de la vida. El seu caràcter ingenios i cosmopolita fa d’ell un referent d’allò què els espanyols consideren la Catalunya cívica. L’obra és una reivindicació de l’art com a pàtria universal, a partir de Rusiñol, contra les pàtries identitàries.

Catorze músics, un director/arranjador i una intèrpret sobre l’escenari. La unió entre les cançons franceses que més li agraden a l’Anna Roig i les composicions exquisides i curoses de l’Àlex Cassanyes.

Sol sobre l'escenari, Homar interpreta tots els papers del muntatge (el narrador, el senyor Linh i el senyor Bark) i juga amb tots els recursos escènics: acció dramàtica, paraules, imatges, música, so, projeccions... portant a escena una història sobre la soledat i sobre l'anhel de comunicar-se amb els altres.

Palabra de Carretero, és una ODA a la vida del carretero, a una manera de viure humil i senzilla, una tradició centenària què passa d’avis, a nets que sommien  portar la carreta del Sinpecado de la virgen del Rocio. Un passeig a través del flamenc, la narració i el teatre, pels passatges de la Romeria del Rocio, explicat des del punt de vista del carretero. Una obra sincera i intima, plena d’emocions, que transportarà l’espectador a l’entorn de Doñana i a l’aldea del Rocio.

Amb motiu del 25 aniversari del Festival Barnasants-cançó d’autor, el director Pere Camps encarrega un projecte especial al cantautor basc Jabier Muguruza. L’encàrrec consisteix en fer un recorregut per la cançó basca de temps anteriors, des de la mirada de Jabier. Una mirada retrospectiva, sense nostàlgia, però amb amor i reivindicació d’aquesta part del llegat deixat per aquests autors durant anys.

Cinc col·legues d’una Banlieu de París es troben una nit per cremar un cotxe d’algú molt ric. Des de fa uns dies, varis incendis han estat provocats a diversos llocs, destruint vehicles. Els fills dels fills dels immigrants que van arribar sense res al país encara se senten aliens a ell. Europa no els ofereix aquells valors que coronen la seva bandera.

El Memorial Antonio Mairena, s'ha consolidat com a un important festival de flamenc a Catalunya que intenta apropar la música popular i tradicional a tota la ciutadania de la ciutat. La Peña Flamenca Antonio Mairena, entitat organitzadora del festival, ha treballat com a difusora de la cultura andalusa en la ciutat de L'Hospitalet i ha contribuït a enriquir la diversitat cultural de la nostra ciutat.

Què passa quan es retroben tres “ex actrius” unides per l’èxit i separades pel fracàs? I què passa si en el seu camí es creua un hipnotitzador que fuig de la justícia i que assumeix davant d’elles la falsa identitat d’un dramaturg escocès? T de Teatre, una de les companyies teatrals més populars del país, s’uneix a l’autora i directora Denise Despeyroux per protagonitzar aquesta fantasiosa proposta amb humor i pinzellades de drama.

A la Rambla de les Flors, s’hi passegen amb tota promiscuiïtat les múltiples facetes de la calidoscòpica realitat barcelonina. Testimoni d’excepció de les agitacions polítiques, la parada de l’Antònia ofereix perfums i colors a tothom que s’hi vol acostar, mentre resta fidel al passeig que l’ha vist créixer. I avui, vuit dècades després que Josep Maria de Sagarra escrivís la seva oda al carrer més emblemàtic de Barcelona, la Rambla continua vertebrant les confluències de la nostra realitat.

“Yo escribia para ella. Y cuando faltó su juicio, me falló la referencia. Dejé de escribir y esta situación duró años. En este tiempo pensé, a veces, que todo se habia terminado”. Miguel Delibes

"Hay que escuchar a Sacristán en la cumbre de su arte, interpretando a un hombre umbrío por la pena / casi bruno". Marcos Ordoñez, El Pais

“Sacristán respira sobre el escenario y lo colma de humanidad sin necesidad de recurrir a artificios” El diario de Córdoba